Can Xarito

La cultura de l'individu no és un fet social, sinó individual. La gent té la necessitat de respondre el perquè dels processos naturals per pròpia voluntat (necessitat de coneixement), i escull la resposta segons la vida que viu, on hi pot intervenir o no la societat. Una persona és capaç de creure en respostes que la seva societat nega, igual com pot descobrir noves idees que després la societat accepti: són demostracions que el marxisme és erroni.

L'individu humà neix de la capacitat simbòlica, que li permet atorgar un valor material a una idea. Els símbols resultants representen tota la realitat de l'home, que com a mitjà de representació hem sofisticat en extrem la parla. La unitat simbòlica de la parla és la paraula, que representa tant fets racionals (números, operacions lògiques) com fets empírics (casa, soroll, suau, dolç, pudor). Entre la multitud de símbols que té l'home hi ha el "valor", que són les coses que s'aprecien, i dins d'aquest hi trobem el "valor econòmic", que és el valor que apreciem en els recursos que produïm nosaltres (mercaderies). La capacitat simbòlica, o sigui, la capacitat d'analitzar esdevé en l'home una necessitat, però al començament la seva anàlisi contempla els processos naturals més simples. Amb el temps i la investigació inconscient o conscient que fa l'home s'arriben cada cop a determinar processos més complexos.

La societat humana apareix al mateix moment que apareix l'individu humà, ja que respon a una organització anterior sumada a una comunicació simbólica entre individus (transmissió d'informació simbòlica), que, com ja he dit, primer hi preponderava la forma oral en paraules. El fet que el membre d'una unitat social comparteixi una idea possible sobre un fet natural amb un altre que encara no l'hi ha trobat solució, determina que els dos acabin tenint una mateixa concepció de la realitat, encara que sigui per refutació de l'altre (no hi ha interès en no creure el que et diuen, si és que és possible). Per tant, la comunicació entre els membres d'una unitat social va permetre establir lligams conceptuals entre els membres de la mateixa. Aquesta unitat social es passa a anomenar "tribu", "família" o "clan" (tot vé a ser el mateix), i és organitzada per un cap que es creu representant de les forces naturals (déus) per a ajudar-los a organitzar-se dins la naturalesa on es trobin (institució).

Finalment apareix la societat econòmica, que s'esdevé quan la demografia d'una tribu creix prou com perquè els seus membres deixin de pertànyer a la mateixa, o sigui, que es trenqui en diversos "clans" o "famílies" (en aquest punt la terminologia actual ja no els anomena "tribus", tot i que vindrien a ser el mateix). Tot i això mantenen la institució que els organitzava anteriorment, ja que no canvien pas la seva manera de veure el món, però aquest tard o d'hora mirarà d'apoderar-se de mercaderies produïdes per la resta de clans del seu "poble" (antiga tribu) i passarà a dividir econòmicament la societat en classes: la dominant, que és la que explota (roba valor econòmic), i la dominada, que és la explotada. La classe dominada seguirà les directrius de la dominant degut a la seva fe, al començament, perquè llavors l'explotació és mínima, i creurà tot el que el seu representant dels déus digui, el qual evidentment canvia la visió de la realitat en profit seu. A mesura que la gent va fent sacrificis econòmics pel seu representant dels déus, es va arribant a un punt de no retorn, ja que encara que vagin apareixent individus contraris a la voluntat d'aquest (que pensin diferent), el representant dels déus té prou poder econòmic com per a silenciar-lo o esclafar-lo (imperi, estat). És quan hi ha grups importants de gent organitzada contra ell que apareix el perill, i això només passa en les crisis econòmiques, que és quan la explotació s'accentua. Del model que aquests proposin en dependrà la societat resultant, la qual o bé pot ser un simple canvi de representant de déu, o bé una revolució que canvïi l'estructura econòmica mateixa (la propietat de la terra).

Per tant, la societat econòmica realment apareix quan el mercat passa a determinar-la, però el fet que aparegui vé com a conseqüència que abans de la divisió clànica (creixement demogràfic) hi hagi una institució política que recolzi la divisió de les classes. Aquesta intitució política alhora depèn que hi hagi una visió de la realitat acientífica i divina (que necessiti un representant dels déus), la qual s'origina no en societat, sinó individualment a la ment de cadascú. És la comunicació el que en el context tribal permet que una mateixa cultura sigui compartida pels diferents membres de la tribu.

Conclusió: La cultura individual és el que, seguint un llarg procés de milers i milers d'anys (que és el que dura tot el que he explicat) fa que en el context de revolució neolítica (creixement demogràfic) es passi a una societat económica. No pas a l'inrevés. El que si que és cert és que només podem passar a parlar de societat econòmica quan és l'economia la que determina els canvis socials, però no podem oblidar que aquesta té unes causes individuals en origen.

Esquema lògic (les definicions per a cada concepte ja les trobareu a l'escrit de dalt):

- Individu simbòlic + Realitat percebuda divina –> Cultura individual divina
- Cultura individual divina + Organització social –> Tribu estamentada
- Tribu estamentada + Revolució neolítica –> Societat econòmica d'explotació

La Tafanera | Remoume | del.icio.us

Deixar un Comentari