Can Xarito

La socialdemocràcia actual és tan o més perillosa que el neoliberalisme si realment volem arribar a dur a terme una revolució material, o sigui, que vegi realment què és l'economia. Per què? Doncs perquè mentre fa temps la lluita obrera s'estenia en dos fronts, la revolució i la socialdemocràcia, ara ha passat a eliminar la revolució i simplement lluita pel segon. És totalment comprensible en vistes que la socialdemocràcia és el sistema polític que dins del nostre sistema capitalista (Occident) és el que permet resultats més immediats. Els sectors teòricament revolucionaris que queden, però, no han descartat aquesta lluita, tot al contrari: creuen que és un pas més cap a la seva revolució! Quan en realitat és tot el contrari.

La socialdemocràcia es basa en la idea que als pobres els hi han de pagar les "necessitats bàsiques" (qui decideix les "necessitats bàsiques" si el valor económic no és un fet objectiu sinó subjectiu?) els rics a través de l'estat mentre ens trobem en aquesta situació d'explotació capitalista. A la pràctica s'hauria de traduir en que mentre al llarg de la segona meitat del S.XX s'han incrementat els "ajuts socials" (més aviat "maledicció social"), els rics haurien d'haver disminuït la seva renda per anivellar-se, però no! No només no han rebaixat el seu nivell de renda, sinó que s'han enriquit fins a extrems impensables ara fa 50 anys.

Això em porta a la conclusió que els socialdemòcrates troben la resposta a aquesta qüestió en com si els diners els fabriqués l'estat per art de màgia. Aquesta gent (majoritària a l'estat espanyol) creu en en Zapatero com en un Déu que els hi crea diners a canvi de res, i jo, des de la meva perspectiva, ho veig un acte d'ignorància vers el que no interessa veure. El valor dels diners té un origen, i si en l'actualitat l'euro té tant de valor és perquè algú el paga. Evidentment, aquest "algú" no es troba a Occident (majoritàriament), sinó no estariem cobrant pas per no fer res.

Per tant, la conclusió lógica és que els imperis colonials es mantenen (imposicions de mercats al Tercer Món) i la socialdemocràcia és la millor forma que ha trobat el capitalisme per mantenir-los, ja que, alhora que necessita una demanda, fa creure a l'obrer occidental que pagant una de cada deu persones 1€ a una ONG està col·laborant en acabar la fam al món "en el temps que es necessita per culpa del retrocés temporal propi del subdesenvolupament" (evidentment diuen "subdesenvolupament" i amb això ja es queden contents sense tenir ni idea de què va en realitat). Mentre visqui bé, l'obrer occidental es deixarà entabanar quasi com sigui pel capital.

A mi no m'importa que els socialdemòcrates s'ho empassin, ja que depèn del context económic, i aquest ja canviarà, però el que trobo un greu error és que els sectors revolucionaris i tot s'ho pensin! La revolució és la revolució, i la socialdemocràcia és la peça clau pel capitalisme des dels anys de la guerra freda a Europa! No podem estar recolzant les dues coses alhora! I després vé la CUP i es queixa que als indigents l'estat no els hi compra un entrepà (eufemisme)! No, coi! Del que s'ha de queixar és que la gent no tingui accés a una feina ben remunerada per culpa de la concentració de la terra i el capital en poques mans! I si ara la gent té feines ben remunerades gràcies als ajuts socials, és igual. És EVIDENT que actualment la revolució és impensable a Occident! Però com ja he dit abans, l'economia canvia, i els revolucionaris hem d'esperar el nostre moment, que ja arribarà.

Les CUP s'inclouen dins d'aquest grup, però mentre la socialdemocràcia dominant ja fa temps que ha ampliat molt el seu concepte de pobresa (donen ajuts a gent que realment en necessita ben poques), les CUP han aparegut com a moviment més limitador de la pobresa. No deixen de propagar un sistema social d'ajut social al més dèbil (explotat) seguint les mateixes pautes que la resta de la socialdemocràcia (inversions públiques), i aquesta és la raó que necessitin els ajuntaments. Pel contrari, es mantindrien els partits extraparlamentaris de l'EI i ja estaria.

La majoria de revolucionaris actuals no saben de què parlen, i la realitat és que acaben esdevenint uns venuts. Això ha de canviar.

La Tafanera | Remoume | del.icio.us

Deixar un Comentari